Chicory, l'amor incondicional |
Ja fa uns quants anys que les flors de Bach i jo
compartim un camí comú, el de la sanació i el de connexió amb l’ànima. I així
és, les essències florals no ens ajuden només acompanyant moments de la nostra
vida, sinó que són un pont directe cap a qui som veritablement.
Líquids florals oferts per la Mare Terra, amb tota la
seva generositat, per a que podem connectar amb la nostra missió, potenciant
els nostres dons i talents, i també assumint que darrere del que considerem els
nostres “defectes” resideix el veritable aprenentatge del que hem vingut a fer.
Donar-li la volta a aquests “defectes” és un dels
processos alquímics més complexos, i alhora més extraordinaris que pot fer una
persona. És la nostra recerca personal del Sant Grial. Quan ens trobem en aquesta
recerca del sentit de la nostra existència, les flors apareixen com unes
aliades que ens faciliten el camí. Unes companyes que ens mostren el que hi ha
més enllà del que es visible, sempre i quan els ho permetem...
Quan algú comenta, “les flors no funcionen, estic igual,
no he notat rés”, ens hem de deixar sentir si això és realment així. Potser els
que ens envolten no opinen el mateix... de vegades no sabem apreciar els
nostres canvis, no ens han ensenyat a connectar amb nosaltres mateixos, i ens perdem
en un mar d’estímuls externs. I també pot ser que realment no hagi passat
“rés”, i és que a banda de que les flors sempre “fan alguna cosa”, només la
nostra intenció i voluntat de canvi i de treball personal poden catalitzar
aquest procés alquímic. Sinó seria massa fàcil... em prenc una flor i ja està !
No... s’ha de trencar una estructura existent per tornar a renéixer.
Les essències florals no són medicaments que sanen
símptomes, són missatges cap a la nostra ànima per a que comenci a recordar qui
som. I aquest despertar està només en les nostres mans, o millor dit, en el
nostre cor.
Molts hem comprovat l’eficàcia de les flors de Bach
acompanyant dolències físiques diverses, presses oralment o en aplicació local,
moltes vegades fins i tot fent desaparèixer molèsties de forma espectacular, un
aspecte de la teràpia floral que no és massa conegut i que val la pena
mencionar també. Les flors no només ens acompanyen en situacions associades a
emocions i sentiments, sinó que tenen tanta saviesa, que actuen en la
globalitat de l’ésser, ja que no té sentit distingir entre físic, emocional,
mental o espiritual, donat que som una totalitat en la que aquests camps es
superposen contínuament i es barregen uns amb als altres. És a dir, una emoció
ens pot afectar en el nostre cos, per exemple, com molts cops podem observar.
S’ha banalitzat molt l’ús de les flors, i aquest escrit
pretén ser una reivindicació de la seva eficàcia i de la seva infinita
amplitud. Si no fos així, perquè tantes persones m’han dit “aquestes flors són
màgiques”... si, de poques coses diem que fan màgia, i les flors en fan.
Els vegetals (i també els animals i els minerals) ens
acompanyen en aquest viatge terrenal. Uns companys que hauríem d’agrair cada
dia de tot cor i ànima, doncs a banda de nodrir-nos en tots els aspectes, i
recordar-nos contínuament qui som, ens fan aquest viatge més agradable per als
nostres sentits.
Hi ha alguna cosa més meravellosa que la Natura ? Podem
viure sense connectar amb ella ? Alguns diran que si, però a mi m’arriben les
veus de moltes ànimes cridant que no...
La nostra ànima té desig de mostrar-se, tal com fan les
flors amb la seva explosió de formes i colors. I tanta varietat ! En la
diversitat està la riquesa, cadascuna i cadascú mostrant el més bonic del seu
interior.
Agraeixo a l’Edward Bach tot el que va fer en vida, per
obrir-nos a tantes i tants a un camí amorós i respectuós amb els éssers vius,
per la seva llum i per la seva entrega en un treball absolutament profund en la
sanació personal.
Una llum que continua brillant amb força...