Eva Mare Terra

Eva Mare Terra

dijous, 14 de maig de 2015

Les flors de Bach, sanació per l’ànima

Chicory, l'amor incondicional

Ja fa uns quants anys que les flors de Bach i jo compartim un camí comú, el de la sanació i el de connexió amb l’ànima. I així és, les essències florals no ens ajuden només acompanyant moments de la nostra vida, sinó que són un pont directe cap a qui som veritablement. 

Líquids florals oferts per la Mare Terra, amb tota la seva generositat, per a que podem connectar amb la nostra missió, potenciant els nostres dons i talents, i també assumint que darrere del que considerem els nostres “defectes” resideix el veritable aprenentatge del que hem vingut a fer.

Donar-li la volta a aquests “defectes” és un dels processos alquímics més complexos, i alhora més extraordinaris que pot fer una persona. És la nostra recerca personal del Sant Grial. Quan ens trobem en aquesta recerca del sentit de la nostra existència, les flors apareixen com unes aliades que ens faciliten el camí. Unes companyes que ens mostren el que hi ha més enllà del que es visible, sempre i quan els ho permetem... 

Quan algú comenta, “les flors no funcionen, estic igual, no he notat rés”, ens hem de deixar sentir si això és realment així. Potser els que ens envolten no opinen el mateix... de vegades no sabem apreciar els nostres canvis, no ens han ensenyat a connectar amb nosaltres mateixos, i ens perdem en un mar d’estímuls externs. I també pot ser que realment no hagi passat “rés”, i és que a banda de que les flors sempre “fan alguna cosa”, només la nostra intenció i voluntat de canvi i de treball personal poden catalitzar aquest procés alquímic. Sinó seria massa fàcil... em prenc una flor i ja està ! No... s’ha de trencar una estructura existent per tornar a renéixer. 

Les essències florals no són medicaments que sanen símptomes, són missatges cap a la nostra ànima per a que comenci a recordar qui som. I aquest despertar està només en les nostres mans, o millor dit, en el nostre cor. 

Molts hem comprovat l’eficàcia de les flors de Bach acompanyant dolències físiques diverses, presses oralment o en aplicació local, moltes vegades fins i tot fent desaparèixer molèsties de forma espectacular, un aspecte de la teràpia floral que no és massa conegut i que val la pena mencionar també. Les flors no només ens acompanyen en situacions associades a emocions i sentiments, sinó que tenen tanta saviesa, que actuen en la globalitat de l’ésser, ja que no té sentit distingir entre físic, emocional, mental o espiritual, donat que som una totalitat en la que aquests camps es superposen contínuament i es barregen uns amb als altres. És a dir, una emoció ens pot afectar en el nostre cos, per exemple, com molts cops podem observar. 

S’ha banalitzat molt l’ús de les flors, i aquest escrit pretén ser una reivindicació de la seva eficàcia i de la seva infinita amplitud. Si no fos així, perquè tantes persones m’han dit “aquestes flors són màgiques”... si, de poques coses diem que fan màgia, i les flors en fan. 

Els vegetals (i també els animals i els minerals) ens acompanyen en aquest viatge terrenal. Uns companys que hauríem d’agrair cada dia de tot cor i ànima, doncs a banda de nodrir-nos en tots els aspectes, i recordar-nos contínuament qui som, ens fan aquest viatge més agradable per als nostres sentits. 

Hi ha alguna cosa més meravellosa que la Natura ? Podem viure sense connectar amb ella ? Alguns diran que si, però a mi m’arriben les veus de moltes ànimes cridant que no... 

La nostra ànima té desig de mostrar-se, tal com fan les flors amb la seva explosió de formes i colors. I tanta varietat ! En la diversitat està la riquesa, cadascuna i cadascú mostrant el més bonic del seu interior. 

Agraeixo a l’Edward Bach tot el que va fer en vida, per obrir-nos a tantes i tants a un camí amorós i respectuós amb els éssers vius, per la seva llum i per la seva entrega en un treball absolutament profund en la sanació personal.

Una llum que continua brillant amb força...

dissabte, 25 d’abril de 2015

Les meves eines terapèutiques



Les teràpies que us ofereixo per la vostra cura i també pel vostre creixement personal… amb tot l’Amor... Per a qualsevol consulta: mozarteva@hotmail.com


Doula

Flors de Bach

Reiki angèlic

Tècnica metamòrfica


Benedicció i sanació de l'úter

Reiki japonès

"La Cerrada"

dilluns, 20 d’abril de 2015

Mandales i fades, l’explosió de colors

L'arbre

Com ja sabeu, m’agrada escriure... però de vegades sento la necessitat de crear des d’un altre lloc. Us mostro el resultat d’aquest procés: mandales i fades que han estat gestats i parits acompanyats amb bona música, bones olors i molt bones energies. Tots tenen el seu nom propi. No cal dir rés més... Ara és el moment de deixar-los anar de casa ! I n'hi ha molts més...


Àfrica i Vent


Foc i Terra
Mar
Oceans
La llum de la Lluna 
Sol
Sang de vida
El bosc de les fades
El somni de l'unicorn
Ara

divendres, 27 de març de 2015

Primavera esperada

Imatge d'Amanda Clark
Sempre m’ha agradat especialment la primavera, suposo que és perquè vaig néixer en aquesta estació de l’any, encara que tocant casi l’estiu. I no és que no m’agradi l’hivern, de fet, el recolliment que proporciona la foscor hivernal és una cosa que molts cops espero amb ganes. L’estiu per mi està associat a l’aigua, al banyar-me al mar, als dies llargs i el cos suat, als viatges a llocs nous i també als llocs coneguts. La tardor és el moment de tornar a “escola”, de decidir projectes nous amb energies renovades, del descans del cos de les temperatures extremes i no se perquè en el meu cas, de molta feina fantàstica (al menys així ha sigut des de fa un temps). 

Però tornem a la primavera, les flors que surten per tot arreu, la calidesa del temps, la vitalitat en el cos, aquest despertar interior que he sentit sempre amb molta força en aquest moment de l’any. 

Aquest any l’esperava amb especial desig... ha sigut un hivern potent... per molta gent. Aquests mesos hivernals han sigut remoguts, transformadors, dolorosos, catàrtics i moltes coses més per una gran quantitat de persones. I el procés continua... encara que sento que la llum i l’energia de la primavera potser ho estan suavitzant. Al menys, parlo per mi.

El famós despertar de la consciència s’ha apoderat de bona part de la humanitat, i el procés està sent força diferent de una experiència d’il·luminació “hippie flower”. Aquest despertar està provocant que la màscara de l’ego caigui, es trenqui, i que gràcies a la lectura de l’Eckhart Tolle se’m revela que això és conseqüència de la pulsió de la nostra ànima per recuperar el seu lloc i fer-se sentir. No és fàcil, doncs podem sentir com una pèrdua d’identitat, la lluita interior, confusió, desig de tornar enrere (cosa totalment impossible en el camí que ja hem triat), emocions i sentiments que ens desborden, i moltes “delícies” més per gaudir d’una bona transmutació personal. Es tracta de deixar anar justament tot el que no volem deixar anar. Patrons, coses, persones, circumstàncies... I les resistències apareixen, el motor mental es posa en marxa i et vol fer por, por dels canvis i de la incertesa. 

Millor no resistir-se, deixar-se portar per la onada... fluir... simbòlicament es podria representar amb un fet que segur ens ha passat a totes i tots, allò de la nostra infància (i molts cops també d’adult) en la que estaves al mar i una senyora onada et rebolcava fins a la vora, deixant-te molts cops amb el banyador a l’altra punta de la platja. Aquests segons de rebolcada, en la que era impossible fer rés més que circular amb la força de la natura, veies un munt de bombolles, de sorra, et donaves cops per tot arreu, senties un soroll immens d’aigua i de crit infantil (poc aconsellable donat que és magnífic per empassar aigua), senties la pèrdua imparable del banyador (magnífic simbolisme del ego) és una imatge que he evocat tot l’hivern, doncs així m’he sentit. 

El millor de tot és que en el moment de la rebolcada et mors de por, però quan acaba desitges una experiència similar, no obstant la sensació de poca dignitat i les raspades al cos. Sent que has “sobreviscut” a allò que molts cops ens agafa per sorpresa (jo normalment no les veia venir les onades, estava badant en el meu món). 

I crec que la clau és la no resistència, amb la onada no ens resistim, primer perquè tenim les de perdre amb les forces de la natura (símil a l’ànima quan crida per fer-se sentir), i després perquè el viatge aquàtic se’ns pot fer més divertit. Sempre recordo que sortia de l’aigua amb cara d’ensurt, i pixant-me de riure a l’hora. 

Si, la infància té una saviesa que ja la voldria jo ara... la puresa humana encara perviu en aquest moment de la vida. La simplicitat, la innocència, la alegria... M’he proposat recuperar-la i recordar-la.

Per això, ara que ve el bon temps, busquem una platja ben farcida d’onades i anem a rebolcar-nos amb alegria. Potser d’aquesta platja simbòlica sortirà una humanitat transformada, feliç, nua del seu passat i potser sense ganes de posar-se el banyador (un bon tribut al naturisme). És més, se m’acut que potser podríem provar de ser rebolcats agafats totes i tots de les mans, units com una sola ànima, per ressorgir de l’aigua amb la seguretat de que mai estem sols, de que si a algú li costa sortir de l’aigua, doncs serà ajudat pels altres. 

Finalment puc dir, ha valgut la pena... “a pesar de”, ha valgut molt la pena... 

Eva